divendres, 8 de març del 2013

Nadal, Consum i Crisis


Nadal, Consum i Crisis


Pluja d’idees:
- Regals
- Falten diners
- Atur
- Menjar de nadal
- Augment de preus
- Adorns nadalencs
- Il·lusió dels nens
- Les famílies es reuneixen
- Felicitacions
- Principi d’any nou
En els nadals, cada any tenen un preu més elevat. A causa de la pujada de preus, i als treballadors en atur, no es poden comprar les coses desitjades. I això també afecta als nens. Als nens innocents que no poden rebre regals es a causa de l’atur dels seus pares. Si a estat així sempre, no suposa un canvi tant fort com a en un nen que aguï pogut tenir el que a volgut o al menys a pogut tindre un Bon Nadal, i que el següent any no tingui ni la meitat que a tingut, perquè els seus pares ja no s’ho poden permetre.
Alguns pensaran que no es tracta d’un problema greu, però els nens també hi estan implicats. A molts pares, els importa veure als seus fills amb la il·lusió dels regals de nadal, però quant saben que no ho podran tindre, als pares els importa molt.
Els diners gastats en el per nadal no són només els regals als nens i nenes, sinó també tota la família. Les famílies que es reuneixen per sopar tots junts la nit de nadal, tenen que gastar més pressupost, més gent, més menjar.
Són moltes coses que tenen importància, però no són petites coses que van passant a poc a poc, són grans problemes que venen tots de cop, i la gent no sap reaccionar.
Però el què és d’admirar són les famílies que encara que ho passin malament, segueixen tenint-se uns als altres. I que, al començar el nou any, el decideixen començar amb optimisme.

Errors d’ortografia
No hi va
Afegit per mi
Errors de lèxic
Frase mal construïda o de difícil comprensió

L'assassinat de l'hotel


L’assassinat de l’hotel

Descripció: <a href=https://lh5.googleusercontent.com/za6_g6N1inhvMSKHvCbgw-UdgLIU1rVfft51UM9uW5l..." width="184" />El meu pare i jo vam agafar l’avió per començar el gran viatge.
El vol havia estat, però ens van confirmar que el nostre cotxe s’havia espatllat. Vam decidir passar la nit en un hotel.
Quan ens vam trobar a l’hotel, vam sentir un crit de l’habitació del costat, i vam veure un home amb la cara tapada que sortia de la mateixa habitació. Ens vam trobar una dona amb un ganivet endinsat a l’estómac. Vam trucar de seguida a la policia.
Ens van fer moltes preguntes, però nosaltres els vam dir que només havíem vist el sospitós d’esquena, i que tenia el rostre tapat. Vaig trobar un tros de jaqueta fosca, com la que portava aquell home. I com que havia vist tantes pel·lícules de detectius,  vaig pensar que potser podia servir com a prova. Els policies ens van dir que podíem anar a dormir tranquils.
Jo no vaig dormir en tota la nit, i suposo que el meu pare tampoc. Quan es va fer de dia, ens van dir que ja l’havien atrapat.
El cotxe estava reparat, i amb la experiència de l’assassinat a l’hotel, no vaig poder dormir durant bastant de temps.

Bullying


BULLYING

El bullying és una acció molt desagradable per a la víctima. Sé que jan diferents tipus de bullying. Jo he sigut víctima de un més d’una vegada.
En la meva antiga escola, els nens eren tots molt desagradables, no es preocupaven pels sentiment dels demes, només pensaven en passar-ho bé fent patir a la gent. Quant els nens s’enfadaven amb algú, aquell altre nen es quedava sol. Fins que s’enfadaven amb un altre i es feien un altre cop amic del anterior.
A mi m’ho van fer més d’un cop. Però no m’importava, perquè tenia un amic que encara esta a Sant Just però que seguim en contacte a través de la PS3, però el cas es que a ell li feien el bullying sempre. I per això quan aquells nens passaven de mi, m’anava amb l’Alex.
Aquestes altures encara penso en allò, i si pogués estar un altre cop en aquella situació, els diria unes quantes coses.
I en aquella escola passaven coses amb un cert grau d’estupidesa, era just el model de classe que no es tindria que aprendre. És la meva opinió, i per això estic content d’haver-me canviat d’institut. Aquí he conegut a molts bons amics, amb els quals quedem per sortir, anar a jugar a futbol, etc.
Com ja he dit he experimentat sers tipus de bullying, però no tant greus com el d’en noi del vídeo, no em vull imaginar com ho deu estar passant.

Microrelat


L’assassinat de l’hotel 


El meu pare i jo vam agafar l’avió per començar el gran viatge.
El vol va estar bé, però ens van confirmar que el nostre cotxe s’havia espatllat. Vam decidir passar la nit en un hotel.
Quan ens vam trobar a l’hotel, vam sentir un crit de l’habitació del costat, i vam veure un home amb la cara tapada que sortia de la mateixa habitació. Ens vam trobar una dona amb un ganivet endinsat a l’estómac. Vam trucar de seguida a la policia.
Ens van fer moltes preguntes, però nosaltres els vam dir que només havíem vist el sospitós d’esquena, i que tenia el rostre tapat. Vaig trobar un tros de jaqueta fosca, com la que portava aquell home. I com que havia vist tantes pel·lícules de detectius,  vaig pensar que potser podia servir com a prova. Els policies ens van dir que podíem anar a dormir tranquils.
Jo no vaig dormir en tota la nit, i suposo que el meu pare tampoc. Quan es va fer de dia, ens van dir que ja l’havien atrapat.
El cotxe estava reparat, i amb la experiència de l’assassinat a l’hotel, no vaig poder dormir durant bastant de temps. 

Hotel

dimecres, 30 de gener del 2013

Autoretrat

Em dic Eduard Ambrojo, sóc un noi de catorze anys i vaig néixer el 20 de juny del 1997. Faig tercer de l’ESO a Cornellà de Llobregat. Tinc dos germanes, una gran de vint - i - dos anys i una petita de tretze anys. M’agrada jugar a futbol amb els meus amics i jugar a la Play Station 3. Se'm dona molt malament les mates i les naturals, també el castellà. El dibuix m’agrada molt, i l’educació física, en conjunt l’esport.
No sóc alt, però tampoc baix. Medeixo 161 centímetres. Tinc el cabell castany, llarg amb serrell, i els ulls marrons. Tinc el nas normal.
No tinc molta força, com els meus companys. No estic gras, jo em sento bé tal com estic.

20 coses sobre mi on PhotoPeach